Ara toca entrenar-se

     

Ara toca entrenar-se.

Hola, què tal?

Encara  no ho has fet?. Nosaltres sí, la meva família ja s'apuntat a la pujada a Montserrat. A casa n’hi ha per tots els gustos: jo m’he apuntat a la pujada des de l’Escola, el meu germà mitjà que fa 3é d’Eso caminarà des de Terrassa i els meus Pares amb el meu germà petit des de Monistrol. No ens ho volem perdre.

Fins hi tot em dissenyat un pla d’entrenament. Volem estar a punt per al gran dia. Sobretot els que hem de caminar des de Barcelona o Terrassa.

A casa ens agrada caminar i sovint sortim a fer-ho. Ara aprofitarem aquests dies de vacances per entrenar-nos una mica més. No farem grans excursions, no pujarem grans muntanyes. Només caminarem. Per començar volem fer alguna caminada “normal”: unes tres horetes (uns 12 km aprox.). Ahir em vaig adonar que allà on passem les vacances hi passa un GR que puja fins a uns prats on hi ha una vista magnífica de la vall. Demà hi anirem quan encara no faci molt de sol.

Mica en mica volem anar incrementant el ritme d’entrenament per anar-nos posant a to.

Si veiem que no ens cansem amb aquesta passejada cap al final de setmana anirem a dinar a casa dels avis que viuen al poble de més avall. Enlloc d’anar-hi amb cotxe, baixarem pel camí que voreja el riu. És molt ombrívol i agradable. Segurament seran unes cinc hores (20 km aprox.). Al vespre, l’àvia ens tornarà a casa nostre amb el seu cotxe.

Quan s’acabin les vacances i tornem a l’escola enlloc d’agafar el bus per anar-hi, em decidit que farem el camí a peu. Són uns vint minuts però els farem a bon pas. I a la tarda igual. Durant la setmana també aprofitarem les classes de gimnàs i les extraescolars de bàsquet i volei per entrenar una mica més fort i així posar-nos més en forma. Ela pares també han decidit que deixaren el cotxe a casa i aniran a la feina a peu.

Amb l’arribada del cap de setmana buscarem nous camins per seguir passejant i incrementant els kilòmetres d’entrenament. I així de mica en mica i quasi sense adonar-nos podem arribar a les sis horetes (24 km) sense gaire esforç. Això sí, sempre anirem amb la nostre motxilla amb una mica de menjar i aigua. Quan ens entrenem cal anar recuperant forces. Mai em de fer-nos el valent i si un dia d’entrament amb la meitat en tenim prou no passa res.

Ah!, també volem fer la cursa del 15 d’abril i la foto amb els companys a la porta de l’Escola com l’any passat. Ens ho vam passar tan bé.

Amb els amics de la classe em decidit que un diumenge pel matí anirem a la carretera de les aigües per caminar. Ens han dit que és un lloc molt agradable. Ser de companys que caminen per la platja i van des de l’hotel Vela fins a Mongat i tornen a casa amb el tren, d’altres agafen la bici i es fan la Diagonal de punta a punta. Per entrenar totes les idees són bones però el profe de gimnàs en ha dit que em de fer-ho amb seny. Que no hem de superar el nostre límit i que és molt important saber quines són les nostres limitacions. També ens diu que hem d’escoltar els consells que ens puguin donar aquells que ja han fet marxes d’aquest tipus.

Per fer un bon entrenament mai hem de quedar esgotats.

Ja  tinc ganes que sigui demà per pujar fins al prat.